1- Existeix algun cas específic per el que un candidat no pogui ser elegit per al càrrec d'Alcalde o Regidor?. (Art. 177).
Són ineligibles per al càrrec d'Alcalde o Regidor els deudors directes o subsidiaris de la corresponent Corporació Local contra qui s'hagués expeditat mandament d'apremi per resolució judicial.

2- Pot un funcionari d'un Ajuntament ésser Regidor? I el personal d'una entitat que depen de l'Ajuntament? (Art. 178.2. b). 
No, són també incompatibles amb la condició de regidor els Directors de Serveis, funcionaris, o personal que quedi actiu del respectiu Ajuntament i de l'entitats i establiments depenents d'ell.

3- Un Regidor tampoc pot ser... (Art. 178.2. a, c y d). 
- Advocat o Procurador que dirigeixi o representi a parts en procediments judicials o administratius contra la Corporació, amb excepció de les accions a que es refereix el Art 63.1.b de la Llei Reguladora de les Bases de Règim Local.
- Director generals o assimilat de les Caixes d'Estalvis Provincials i Locals que actuïn al terme municipal.
- Contractista o subcontractista de contractes, la financiació del qual ja sigui total o parcial corri a càrrec de la Corporació Municipal o d'establiments d'ella depenents.
Si aquesta situació es produeix, què passaria?: Quan es produeixi una situació d'incompatibilitat els afectats hauran optar entre la renuncia a la condició de Regidor o la renúncia de la situació que d'acord amb allò que està establert al apartat anterior, doni origen a la referida incompatibilitat. (Art. 178.3).

4- El nombre de regidors que corresponent a cada circumscripció es fixa posant atenció al nombre de...
Residents en el terme municipal (Art. 179.1).
- El nombre de regidors sempre haurà d'ésser un nombre: Senar (Art. 179.1). 

5- Quina és la barrera legal per poder accedir a tal distribució de regidors?
És necessari obtenir, al menys, el 5% dels vots vàlids emesos a la circumscripció. (Art. 180).

6- Què passa si en alguna circumscripció no es presenten candidatures?.
Que en el plaç de 6 mesos es procedeix a la celebració d'eleccions parcials només en aquella circumscripció (Art. 181).
- Si es convoquen eleccions parcials i tampoc es presenta cap candidatura, què passa?: 
Que es procedeix segons el previst a l'art. 182.3; això és, es constitueix una Comissió Gestora (Art. 181.2).
- Què passa si es declara incapacitat a un regidor?.
Que l'escó s'atribueix al candidat o, en el seu lloc, al suplent de la mateixa llista a qui correspongui, en funció al ordre de col·locació ( Art. 182).
- Què passa si no queden més candidats per ocupar llocs de regidor?. (Art. 182).
En aquest cas, els quòrum d’assistència i votació previstos a la legislació vigent s’entendran automàticament referits al nombre de fet de membres de la Corporació subsistent.

7- Què tenen que fer els partits, federacions i coalicions que pretenen participar a les eleccions? (Art. 186.1).
Als efectes previstos a l’article 43, els partits polítics, federacions i coalicions que pretenguin concórrer a les eleccions, designen, per escrit, davant de les Juntes Electorals Provincials, abans del novè dia posterior a la convocatòria d’eleccions, un representant general que en cada província actua en el seu nom i representació; dins el mateix plazo designen un representant general davant la Junta Electoral Central. Els mencionats escrits hauran d’expressar l’acceptació de la persona designada.

8- Què tenen que fer les agrupacions d’electors de Castelldefels per presentar-se a unes eleccions locals? (Art. 187.3).
Per presentar candidatura, les agrupacions d’electors necessiten un nombre de signatures dels inscrits en el cens electoral del municipi, determinat segons la següent dada:
Als municipis compresos entre 10.001 y 50.000 habitants al menys 500 signatures.
- Quins requisits tenen que complir aquestes signatures?. (Art. 187.3)
Hauran d’ésser autenticades mitjançant un notari o pel Secretari de la Corporació municipal corresponent.
- A quin Butlletí es publiquen les candidatures presentades i proclamades?. (Art. 187. 4)
Las candidatures presentades i proclamades es publicaran en el "Butlletí Oficial" de la província corresponent.

9- Quins tenen dret a espais gratuïts en el mitjans de comunicació de titular públic?. (Art. 188). 
El dret als temps d’emissió gratuïts en el mitjans de comunicació de titular públic, regulat en el article 64, correspon en el cas d’eleccions municipals a aquells partits, federacions o coalicions que presenten candidatures a municipis comprendan al menys al 50 per 100 de la població de dret de las circumscripcions incloses en l’àmbit de difusió o, en el seu cas, de programació del medi corresponent.

10- Quin contingut han de tenir les paperetes electorals destinades a l’elecció de regidors?.
Hauran de tenir el contingut expressat al art. 172.2, això es, denominació, la sigla i el símbol del partit, federació, coalició o agrupació d’electors que presenti la candidatura, els noms i cognoms dels candidats i dels suplents, segons el seu ordre de col·locació, així com en el se cas, la circumstància a la que es refereix l’art. 46.7 (Junt al nom dels candidats poden fer-se constar la seva condició d’independent o, en el cas de coalicions o federacions, la denominació del partit al que cadascun pertanyi.

11- Qui realitza l’escrutini general en unes eleccions locals ? (Art. 191.1).
La Junta Electoral de Zona.
- En quin ordre?. (Art. 191.2).
En ordre alfabètic de Municipis.

12- Quant paga l’ Estat per cada Regidor elegit?. (Art. 193.1.a).
Vint-i-cinc mil pessetes per cada Regidor elegit.
- Quant paga l’Estat per cada vot aconseguit?. (Art. 193.1. b).
Cinquanta pessetes per cadascun dels vots obtinguts per cada candidatura.
- Què fa falta para accedir a aquesta subvenció?. (Art. 193.1. b).
 Que un dels seus membres , al menys, haguera estat proclamat Regidor.
- Quin altre tipus de subvencions atorga l’ Estat als partits polítics?. (Art. 193.3).
A demés de les subvencions a que es refereixen els apartats anteriors, l’Estat subvencionarà als partits, federacions, coalicions o agrupacions, les despeses electorals originades per l’enviament directe i personal als electors de sobres i paperetes electorals o de propaganda i publicitat electoral d’acord amb les regles següents:
a) S’abonaran 20 pessetes per elector a cadascuna de les circumscripcions en les que hagi obtingut representació a les Corporacions Locals de que es tracti, sempre que la candidatura de referència hagués presentat llistes en 50% dels municipis de més de 10.000 habitants de la província corresponent i hagi obtingut, al menys, representació en el 50% dels 10000 habitants.
b) La quantitat subvencionada no estarà inclosa dins el límit previst a l’apartat 2 d’aquest article, sempre que se hagi justificat la realització efectiva de la activitat a la que es refereix aquest apartat.

13- Quant dura el mandat dels membres dels Ajuntaments?. Des de quan es comença a contar?. (Art. 194).
El mandat dels membres dels Ajuntaments es de quatre anys contats a partir de la data de la seva elecció en els termes prevists a l’article 42.3, de la LOREG.
- Què passa des de que finalitza el seu mandat fins que prenen possessió els nous membres?. (Art. 194.2).
Un cop finalitzat el seu mandat els membres de les Corporacions cesants continuaran a les seves funcions solament per a l’administració ordinària fins la presa de possessió del seus successors.
- Existeix algun límit?. (Art. 194.2).
Sí, donat que en cap cas podran adoptar acords per els que legalment es requereixi una majoria qualificada.

14- Quan es constitueixen en sessió pública les Corporacions Locals? Existeix alguna excepció?. (Art. 195).
Les Corporacions municipals es constitueixen en sessió pública el vintè dia posterior a la celebració de les eleccions, encara que s’hagués presentat recurs contenciós-electoral contra la proclamació dels regidors elegits, de manera que es constitueixen el quarantè dia posterior a les eleccions.
- Com s’efectua aquesta primera Constitució?. (Art. 195).
Es constitueix una Mesa d’Edat integrada pels elegits de major i menor edat, presents a l’acte, actuant com a Secretari aquell que ho sigui de la Corporació. La Mesa comprova les credencials presentades o acreditacions de la personalitat dels elegits com a base a les certificacions que l’Ajuntament hagués remès a la Junta Electoral de Zona. Realitzada l’operació anterior, la Mesa declararà constituïda la Corporació si concorren la majoria absoluta dels Regidors elegits. En cas contrari, es celebrarà sessió dos dies després, quedant constituïda la Corporació qualsevol que fos el nombre de regidors presents.

15- Per l’elecció d’Alcalde, qui pot ésser candidat? Com s’escull a l’Alcalde?(Art. 196). 
A la mateixa sessió de constitució de la Corporació es procedeix a l’elecció de Alcalde d’acord amb el següent procediment:
a) Poden ser candidats tots els regidors que encapçalin les seus corresponents llistes.
b) Si algun d’ells obté la majoria absoluta dels vots dels Regidors és proclamat alcaldable.
c) Si cap d’ells obté aquesta majoria és proclamat Alcalde el Regidor que encapçali la llistaque hagi obtingut el més gran nombre de vots populars al corresponent Municipi. En cas d’empat es solucionarà mitjançant un sorteig.

16- Com s’articula la moció de censura en l’àmbit local?. (Art. 197).
L’Alcalde pot ser destituït del seu càrrec mitjançant moció de censura adoptada per la majoria absoluta del nombre de Regidors. La moció ha de ser subscrita, al menys, per la majoria absoluta dels Regidors e incloure el nom del candidat proposat per Alcalde, qui quedarà proclamat com tal cas de que prosperi la moció. La moció ha de ser discutida i votada en el plaç de quinze dies des de la seva presentació, en un ple convocat al efecte. Cap Regidor pot subscriure durant el seu mandat més d’una moció de censura.
Als efectes previstos en el present article, tots els Regidors poden ser candidats.

17- Què passa si, per les raons que siguin, queda una Alcaldia vacant?. (Art. 198). 
Només en el cas de que hi hagi una moció de censura, la vacant a l’Alcaldia es resol segons el que diu l’article 196, considerant-se a aquests efectes que encapçala la llista en la que figurava l’Alcalde el següent de la mateixa, a no ser que renunciï a la candidatura.

18- Quin paper cumpoleixen en aquestes (mocions de censura) La Junta Electoral de Zona? (Art. 199.5). 
La Junta Electoral de Zona determinarà, aplicant el procediment establert a l’article 163, el nombre de vocals que correspon a cada partit, federació, coalició o agrupació.
Realitzada la operació anterior, el representant de cada candidatura designarà entre els electors de l’entitat local menor a qui hagin de ser vocals.
Si les Juntas Veïnals no haguessin de constituir-se, d’acord amb les previsions a la legislació sobre règim local, per haber-se establert el funcionament de l’entitat en règim de "Concejo" Obert, s’escollirà, en tot cas, un Alcalde Pedani en els termes del nombre 2 d’aquest article.
- I les Juntes Electorals Provincials?. (Art. 200).
Les Juntes Electorals Provincials adoptaran les resolucions necessàries per donar cumpliment al que està disposat a l’article 179.2 d’aquesta Llei, amb la finalitat de que sigui escollit l’Alcalde dels Municipis que funcionin en règim de "Concejo" obert.

19- Pot un resident a Castelldefels ser regidor en un municipi de Segovia? 
Sí, ja que el art. 18. 1. a) LBRL estableix que: "Són drets i deures dels veïns:
a) Ser elector i elegible d’acord amb el que està disposat a la legislació electoral".
El art. 73.1 LBRL estableix que: "La determinació del nombre de membres de les Corporacions Locals, el procediment per a la seva elecció, la duració del mandat i els suposats d’inelegibilitat e incompatibilitat es regularan a la legislació electoral " (en idéntic sentit l’ Art. 6.1 ROF).
Per aquest aspecte, la JEC ha dit que "Poden ser candidats per el càrrec de regidor els qui no figurin inscrits en el cens electoral del municipi on presenten la seva candidatura".
"Poden ser candidats a regidors qui resideixi en un municipi diferent d’aquell on presenten la seva candidatura, ja que l’art. 6 de la LOREG determina que són elegibles els espanyols majors d’edat que reuneixin la condició d’elector, en termes generals, sense exigir que aquesta condició es tingui precisament pel municipi on s’és candidat" ( Ac de 30 de gener de 1979, 28 de març de 1983, 3 d’abril de 1987).
La inscripció en el cens o en el padró municipal d’habitants del municipi no és condició necessària per a ser candidat a les eleccions locals ( Ac de 10 de setembre de 1990).
Aquest acord es reitera a la reunió de 11 de març de 1991 en los següents termes: "La inscripció en el cens o en el Padró Municipal d’Habitants no és condició necessària per a ser candidat a les eleccions locals".
En consequència poden ser proclamats candidats a les eleccions localsaquells que no figuren inclosos a les llistes del cens electoral o al Padró Municipal d’habitants sempre que amb la solicitud acrediten tenir la qualitat d’elector i no estiguin inmersos en cap de les causes d’ineligibilitat previstes a la LOREG". Aquest acord figura com una segona norma de la Instrucció de la JEC de 4 d’Abril de 1991 (BOE núm. 88, del 12).

20- Quina diferència hi ha entre resident i transeünt?. 
La diferència ve donada perque la residència al terme municipal sigui habitual o circumstancial. El criteri per distingir la habitualitat de la circumstancialitat és purament formal: una i altra condició s’agafen per la inscripció en el Padró Municipal amb el caràcter que en cada cas invoqui el solicitant. Això no significa que la condició de resident o transeünt els qui visquin efectivament en el terme municipal; i de la mateixa manera, "qui visqui a diversos municipis, haurà d’inscriure’s –com a resident, és clar, en aquell on habitarà durant més temps al any". (v. art 15.1º párrafo 2º de LBRL).
- Quina diferència hi ha entre el veí i el domiciliat?.
Ambdos són residents, però el veí és major de edat, i el domiciliat és menor de edat. Uns i altres han de residir habitualment al terme i estar inscrits al Padró Municipal.

21- Tota porció geogràfica del sòl ; Ha de formar part d’un municipi?.
Sí, el conjunt del termes municipals esgota la totalitat del territori del Estat; no existeixen les "zones de ningú".
- Pot haver municipis que pertanyin a 2 o més províncies?.
No, tot el terme d’un municipi ha de trobar-se dins el territori d’una sola província.
- Pot donar-se el cas de que el territori d’un municipi es trobi íntegrament situat dins el territori d’una altra província?.
Sí, és el cas de:
- Rincón de Ademuz (pertanyent a Valencia i situat a Teruel).
- Condado de Treviño (que pertany a Burgos i situat a Alaba).
- Petilla de Aragón (que pertany a Navarra i situat a Zaragoza).
- Berzosilla (que pertany a Palencia i situat a Cantabria).
- Villaverde de Trucios (que pertany a Cantabria i situat a Vizcaia)
- Orduña (que pertany a Vizcaia i situat a Alaba).

22- Pot estar un municipi espanyol a territori estranger?.
Sí, és el cas de Llivia, municipi que pertany a la província de Lleida i situat en la seva totalitat a territori francés.

22- La LOREG estableix que cada terme municipal constitueix una circumscripció ( art. 179), però ,què s’entén per terme municipal?.
El terme municipal es el territori en el que l’Ajuntament exerceix les seves competències (Art. 1 del Reglament de Població i Demarcació territorial de las Entitats Locals de 11 de juliol de 1986).
- Qui composen la població de fet d’un Municipi?.
La població de fet d’un municipi està composada per la suma dels residents presents i dels de pas.

23- Els residents absents a l’estranger, formen part de la població de dret d’un municipi?.
Sí. La població de dret del municipi està constituïda pel total dels residents inscrits en el Padró Municipal d’Habitants, presents i absents.
- Té l’obligació d’empadronar-se un estranger resident a Espanya?.
Sí. Tot espanyol o estranger que visqui en territori espanyol haurà d’estar empadronat en el municipi un que resideix habitualment. Qui alternativament visqui a diversos Municipis, haurà d’inscriure’s en aquell en que habiti durant més temps al any.

24- Pot votar un menor de edat emancipat?.
No, els espanyols menors emancipats, residents, tindran tots los drets i deures dels veïns, només el de caràcter polític (Art. 61. 2 del RD. Abans citat).

25- Cada quant es renova el Padró Municipal?, Cada quant es rectifica?.
El Padró es renova cada 5 anys, i es rectifica anualment (Art. 66.2). En els anys acabats en 1, la data de renovació coincidirà amb la senyalada per la dels cens de Població i Llar. En els anys acabats en 6, la data de la seva renovació serà la que es senyali per Reial Decret entre l’1 de Març i el 31 de Maig.