Per davant queden les nostres excuses si en el nostre intent de conèixer barregem blancs i negres, esquerres i dretes, amics i enemics. No és la nostra intenció destrossar lligams ni provocar conflictes. Solament, a tenor del que indiquen els noms, intentarem afegir una nota d'humor i coneixerem qui són, sabrem d'on venen (alguns) i a on van (la majoria). 

A la nostra ciutat participen 7 candidatures, formades cadascuna d'elles per 21 candidats, més 3 reserves. Si els nombres no fallen, 24 persones per candidatura i un total de 168 veïns de Castelldefels que opten per un escó al nostre ajuntament. D'aquestes 168, només unes quantes seran escollides i constituiran el proper consistori. 

A Castelldefels hi ha de tot. 

Per començar, el més senzill. 
Si analitzem els noms de pila, trobem que el més nombrós es Maria i els seus compostos (22) de totes les fèmines i Francesc i els seus compostos (11), de tots els barons, seguit de molt a prop dels José (10). 
Tenim de tot... noms bíblics (Judit, Débora, Josué, Daniel, David, Jesús y Mateo), de grans emperadors, reis i reines, conquistadors i guerrers (Alejandro, Marco Antonio, Constantí, Màxim, Francisco José, Guillermo, Federico, Jerónimo, Fabiola) i també de cantants famosos (Luis Miguel, Neil, Juan Manuel). 

Però, com a una botica, en tenim més... 
N'hi ha de pomposos (Gustaff Rudolf, Lucía Mª Eugenia, Manuel Basil), de fotonovel·la o Telenovel·les (amb perdó... Carlos Javier, Eugenio José, Jesús José, Noel Carlos, Pedro José o Felipe Sérvulo) i exòtics (Africa, Bárbara, Irma, Mirtha, Kebba). 

Els demés, per a que negar-ho, normalets i quotidians, amb alguna que altra excepció. 

És a l'apartat dels cognoms es on podem formar puzzles i trencaclosques, unir i desunir, confrontar i analitzar. Són els Martínez (16), García (12) i Rodríguez (9) els més nombrosos... (això ja ho sabíem, no?). 
Dins d'ells reconeixem els cognoms "famosos" (per coneguts), "de casa" (per les seves proeses i lloances) i curiositats de tot tipus. 
Al apartat de "famosos" trobarem els Abascal, Coronado, Pérez de Tudela, Picó, Carrillo o Yepes. De casa, els Bercero, Blay, Bofill, Borrego, LLopart, Yll, Patón i Pavón són coneguts d'un a l'altra punta del món !! 
I els demés?... 
Hi ha els que denotes els seus antecessors (Apraiz, Castroverde, Idogaya, Piñeiro, Estruch o Rabassa), les seves vinculacions territorials (Bagur, Calatayud, Catalán, Franquesa, Igualada, Jerez, Navarro, Gallego, Solsona i Valdemoro) o les seves particularitats (Cortés, Blanco, Luz, Moreno, Pardo). 

Però hi ha més ... Tenim Castell, Castells y Castillo; professionals de tots tipus (Herrero, Farré i Espejo); braus guerrers (Caballero, Hidalgo, Gallardo y Guerrero) i no pot faltar en aquesta llista aquells cognoms que fan olor a honorabilitat (una altra vegada, amb perdó per als demés) com els Barahona, Camprubí, Casanovas, Baró o Serratosa. 
No podem oblidar-nos dels que (suposem) van venir de fora i ja formen part de les nostres vides: Liesenberg, Marong, Schwarz, Scheckermann, Lee, Posso, Spinola o Mulder). 

En el nostre afany de fer trossets als nostres candidats trobem certs paral·lelismes i discordances. 
Per exemple: 
Tenim (això diuen els cognoms) quatre parelles de germans: els Bercero Margalef (PSC), Carrasco González (ICV), Carreras Gallardo (EUA) y Vallvé Romá (ERC). 
N'hi ha que comparteixen cognom, i que és possible que el seu grau de parentesc sigui proper, però que militen a candidatures de molt diferent ideologia. 
És el cas de Santiago Barahona (CIU) i Miriam Barahona (PP); Adriana Posso (CIU) y Liesenberg Posso (AVIC); Rosa Bernal (EUA) i Juan Antonio Bernal (ICV), Francisco Molero (EUA) i Juan Ramón Molero (ERC) i Antonio Mitadiel (EUA) i Gálvez Mitadiel (PP), sols per citar alguns exemples i sense voler entrar dins els món dels cognoms acabats en "ez". 

No ens oblidem del nostre Bautista particular, ni de Antón "pirulero", acompanyat per Romeo, Cabezas, Becerro i León, gaudint del nostre Prado: Olmos, Parra, Ramos, Romero, Rosales i del Pino, juntament a Latorre, plena de Arcos, Torres i Campanals, just a la Colina, allà on la Cruz i la Espina molt a prop de la Cova, s'ajunten amb la Costa, la Riera i la Marina. ( perdó una altra vegada per la frase, però m'ha sortit de l'ànima !). 
I Bueno, per a finalitzar tenim les nostres "Nissagues" pròpies: tots els Coté són d'ERC i els Moreno d'IC-V. 

Nota: 
Tots els noms i cognoms han estat recopilats del "Butlletí Oficial de la Província de Barcelona", del dia 12 de Maig de 1999, on surten totes les candidatures i els seus representants. 
Hi ha una incongruència ortogràfica molt digna de tenir en compte: és el cas de la candidata per l'Associació de Veïns i Veïnes Independents de Castelldefels, "María Balañà". (respectant la ortografia original del Butlletí). 
O és català, per tant Maria no va accentuat i Balañà s'escriu i s'accentua Balanyà o bé és en castellà, on María sí que va accentuat i "Balañà" porta accent tancat i s'escriu "Balañá"... on tindria el cap el funcionari de torn !!.